«

juny 25

INCOMPATIBILITATS DEL PERSONAL LABORAL AL SERVEI DE LA CVMC I DE LA SOCIETAT ANÒNIMA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ (EN RELACIÓ AMB EL SECTOR PRIVAT)

Es pretén determinar si el treball en la CVMC i/o en la SAMCCV és compatible amb l’exercici d’una activitat privada retribuïda, siga per compte aliè, o com a autònom o professional. També busquem els requisits per a obtenir el reconeixement de compatibilitat per part de la corresponent Administració del sector públic.

El que aquí s’exposa no té cap vinculació amb cap organització, ni empresarial ni sindical.

Aquest text, encara que elaborat d’acord amb la realitat d’una determinada empresa pública, aporta les claus per analitzar el règim d’incompatibilitats a tot el sector públic.

 

 

NORMATIVA APLICABLE

És d’aplicació la següent normativa:

a/ Llei 10/2010, de 9 de julio, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la Funció Pública Valenciana, que en el seu article 3.3 estableix que el personal laboral de les empreses públiques que adopten la forma de societat mercantil es regirà por la seua normativa específica.

b/ Llei 6/2016, de 15 de julio, de la Generalitat, del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic, de Titularitat de la Generalitat, en allò disposat a l’article 46, sobre règim de personal.

c/ Llei 53/1984, de 26 de desembre, de Incompatibilitats del Personal al Servei de les Administracions Públiques (estatal), en raó del contracte signat entre l’empresa i cadascun dels treballadors/es.

d/ Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 de octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (estatal), en raó de l’article 46, sobre règim de personal, de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic, de Titularitat de la Generalitat. Cal tenir en compte que l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic només és d’aplicació al personal laboral quan aquesta norma ho estableix explícitament.

e/ Llei 22/2017, de 29 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2018, en raó de:

  • Art. 2, que assigna el pressupost de la CVMC com a entitat pública empresarial de la Generalitat, i de la SAMCCV, com a societat mercantil de la Generalitat.
  • Art. 38, que mana respectar en la contractació temporal del personal laboral “el que disposa la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i qualsevol altra normativa en matèria d’incompatibilitats”

f/ Reial Decret 598/1985, de 30 d’abril, sobre incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de l’Estar, de la Seguretat Social i dels Ens, Organismes i Empreses dependents (estatal)

 

 

RÈGIM D’INCOMPATIBILITATS DEL PERSONAL AL SERVEI DE LA CVMC I DE LA SAMCCV

Com s’ha apuntat dalt, l’article 3 de la normativa de la funció publica valenciana (Llei 10/2010, d’ordenació i gestió de la Funció Pública Valenciana), en l’apartat 3 del seu article 3, estableix que “El personal laboral de les empreses públiques que adopten la forma de societat mercantil es regirà por la seua normativa específica, sense perjudici del disposat en l’article 4, apartat 4, de la present llei”.

Per tant, hem d’acudir a la normativa específica, que no és una altra que la Llei 6/2016, de 15 de julio, de la Generalitat, del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic, de Titularitat de la Generalitat. L’article 46, sobre el règim de personal, determina que “El personal laboral de la Corporació i el de les seues societats es regeix, a més de per la legislació laboral i per la resta de normes convencionalment aplicables, per allò establert en el Estatut bàsic de l’empleat públic, segons els termes que aquest disposa, i per les lleis de pressupostos de la Generalitat pel que fa al règim retributiu”.

Pel que fa a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, és d’aplicació al personal laboral quan en fa esment concret. Així, és d’aplicació l’article 95, sobre faltes i sancions, en virtut del que diu l’article 93. L’article 95 estableix que és falta molt greu “L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan done lloc a una situació d’incompatibilitat”.

Són determinants les disposicions de la Llei 22/2017, de 29 de desembre, de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2018. El Títol III, sobre Despeses de Personal de la llei pressupostària anual inclou el personal de la CVMC i de la SAMCCV. En l’article 27 s’estableix que el Títol III de la llei és d’aplicació a: c)Les societats mercantils de la Generalitat, i d) Les entitats públiques empresarials de la Generalitat i altres entitats de dret públic diferents de les anteriors. Doncs bé, en l’article 38.1 la llei estableix: “Els contractes de treball del personal laboral en l’àmbit de l’article27 d’aquesta llei, hauran de formalitzar-se seguint les prescripcions i en els termes establerts en l’Estatut dels treballadors i la resta de normativa reguladora de la contractació laboral, així com d’acord amb les previsions que amb el caràcter de bàsic estableixi l’Estat en la corresponent llei de pressupostos, els seran aplicables els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat en l’accés a l’ocupació pública, i es respectarà el que disposa la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, i qualsevol altra normativa en matèria d’incompatibilitats”. Al nostre criteri, aquesta disposició és determinant i ben aclaridora: al personal de la CVMC i de la SAMCCV li és d’aplicació la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitatsdel personal al servei de les administracions publiques.

Però és que, a més, la llei és aplicable en virtut de la relació contractual pactada. Al contracte de treball hi ha una clàusula a la qual es pacta que és aplicable la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitatsdel personal al servei de les administracions publiques.

 

LLEI 53/1984, DE 26 DE DESEMBRE, D’INCOMPATIBILITATS DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES              

Comunicació prèvia

No és objecte d’aquest estudi la compatibilitat de dos treballs en el sector públic.

Ens limitem a estudiar la compatibilitat d’un treball en el sector públic amb un treball en el sector privat.

L’exercici d’una activitat privada requereix obligatòriament la realització d’un tràmit de comunicació prèvia, tal com estableix l’article 14 de la Llei d’Incompatibilitats 53/1984.

El reconeixement de la compatibilitat està a càrrec “del òrgan competent” de l’Administració corresponent, que dictarà resolució en el termini de dos mesos.

En el cas del sector públic de la Generalitat Valenciana, l’òrgan competent per a demanar el reconeixement de la compatibilitat, d’acord amb l’article 92.3 de la Llei 10/2010, de 9 de julio, d’ordenació i gestió de la Funció Pública Valenciana, és el “conseller o consellera competent en matèria de funció pública, respecte” del personal “que desenvolupa la seua activitat principal en l’administració de la Generalitat, els seus organismes, ens, corporacions de dret públic i empreses que d’ella dependeixen. Si l’activitat principal es desenvolupa en les universitats de la Comunitat Valenciana, organismes o entitats dependents d’elles, aquesta competència serà exercida pel rector o rectora corresponent”.

Actualment, la competència en matèria de funció pública correspon a la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques.

 

Incompatibilitats

Una volta deixat aclarit que en tot cas les compatibilitats es tenen que comunicar (i esperar el reconeixement de l’Administració), anem a repassar quines activitats no són compatibles, entenent que sí ho són les que no estiguen expressament esmentades per la normativa.

D’entrada, hi ha una incompatibilitat genèrica, establerta a l’article 13 de la Llei 53/1984: “No podrà reconèixer-se compatibilitat alguna per a activitats privades als qui se’ls haguera autoritzat la compatibilitat per a un segon lloc o activitat públics, sempre que la suma de jornades d’ambdós siga igual o superior a la màxima en les Administracions Públiques”.

Dit això, no són compatibles:

  1. Activitats privades que es relacionen directament amb la que es desenvolupe en el lloc de treball públic (art. 11 de la Llei 53/1984)
  2. Qualsevol activitat que normativament siga declarada incompatible. No hi ha cas, doncs la normativa autonòmica en la matèria està derogada (Decret 60/1995) i s’aplica la normativa estatal (Reial Decret 598/1985), d’acord amb el següent apartat d).
  3. la realització d’activitats privades per qui realitze dues activitats en el sector públic, llevat el caso que la jornada setmanal d’ambdues activitats en el seu conjunt siga inferior a quaranta hores.
  4. Article 11 del RD 598/1985: “En aplicació del previst en l’article 11.2, de la Llei 53/1984, no podrà reconèixer-se compatibilitat per a la realització de les activitats privades que en cada cas s’expressen al personal que se enumera en els apartats següents:
  1. El personal que realitze qualsevol classe de funcions en l’Administració, amb la realització de serveis de gestoria administrativa, ja siga com a titular, ja com a empleat en les dites oficines.
  2. El personal que realitze qualsevol classe de funcions en l’Administració, amb l’exercici de la professió de Procurador o amb qualsevol activitat que puga requerir presència davant els Tribunals durant l’horari de treball.
  3. El personal que realitze funcions d’informe, gestió o resolució amb la realització de serveis professionals, remunerats o no, als que es puga tenir accés com a conseqüència de l’existència d’una relació d’ocupació o servei en qualsevol Departament, Organisme, Entitat o Empresa públics, qualsevulla que siga la persona que els retribueixa i la naturalesa de la retribució.
  4. Els caps d’Unitats de Recursos i els funcionaris que ocupen llocs de treball reservats en exclusiva a Cossos de Lletrats, amb l’exercici de l’Advocacia en defensa d’interessos privats o públics davant l’Administració de l’Estat o de la Seguretat Social o en assumptes que es relacionen amb les competències del Departament, Organisme, Ens o Empresa en que presten els seus serveis.

Tindran la mateixa incompatibilitat els Lletrats de la Banca Oficial, Institucions financeres, Organismes, Ens i Empreses públiques i Seguretat Social.

  1. El personal destinat en unitats de contractació o adquisicions, amb la prestació d’activitats en empreses que realitzen subministraments de béns, prestació de serveis o execució d’obres gestionats por les dites unitats.
  2. Els Arquitectes, Enginyers i altres titulats, respecte de les activitats que corresponguin al títol professional que posseeixen i la realització de les quals estiga sotmesa a autorització, llicència, permís, ajuda financera o control del Departament, Organisme, Ens o Empresa en que estiguen destinats o al que estiguen adscrits.
  3. Els Arquitectes, Enginyers i altres titulats i resta de personal inclòs en l’àmbit d’aplicació del Real Decreto 598/1985, respecte de tota activitat, ja siga de direcció d’obra d’explotació o qualsevulla altra que puga suposar coincidència d’horari, encara que siga esporàdica, amb la seua activitat en el sector públic.
  4. El personal sanitari comprés en l’article segon de la Llei 53/1984, en l’exercici d’activitats de col·laboració o concert amb la Seguretat Social en la prestació sanitària que no tinguen caràcter de públiques segons allò establert en l’article segon del Reial Decret 598/1985.
    1. L’article 12 de la llei també declara incompatibles treballs privats per a aquells/es que formen part d’òrgans rectors del sector públic o d’empreses privades que contracten amb l’Administració, si hi ha relació directa en funció de la matèria.
    2. Pot declarar-se la incompatibilitat si es dona una impossibilitat de la prestació en funció de les hores de dedicació a cada activitat (article 12 de la llei).Activitats compatibles
  • Tal com ja s’ha dit la compatibilitat cal demanar-la sempre. Ara bé, la llei d’incompatibilitats aporta una relació tancada d’activitats privades que són compatibles amb l’ocupació pública. Aquesta relació s’exposa en l’article 19 de la llei:
  • “Queden exceptuades del règim d’incompatibilitats de la present Llei (53/1984) les activitats següents:
  1. a) Les derivades de l’Administració del patrimoni personal o familiar, sense perjudici del disposat en l’article 12 de la llei.
  2. b) La direcció de seminaris o el dictat de cursos o conferències en Centres oficials destinats a la formació de funcionaris o professorat, quan no tinga caràcter permanent o habitual ni suposen més de setanta-cinc hores per any, així com la preparació per a l’accés a la funció pública en els casos i forma que reglamentàriament es determine.
  3. c) La participació en Tribunals qualificadors de proves selectives per l’ingrés en les Administracions Públiques.
  4. d) La participació del personal docent en exàmens, proves o avaluacions diferents de les que habitualment els corresponguen, en la forma reglamentàriament establerta.
  5. e) L’exercici del càrrec de President, Vocal o membre de Juntes rectores de Mutualitats o Patronats de Funcionaris, sempre que no siga retribuït.
  6. f) La producció i creació literària, artística, científica i tècnica, així com les publicacions derivades d’aquelles, sempre que no s’originen com a conseqüència d’una relació d’ocupació o de prestació de serveis.
  7. g) La participació ocasional en col·loquis i programes en qualsevol mitjà de comunicació social; i
  8. h) La col·laboració i l’assistència ocasional a Congressos, seminaris, conferències o cursos de caràcter professional”.

 

Dos excepcions més a la incompatibilitat són aquestes (article 16 de la llei):

  • Professors universitaris associats, així com la realització d’activitats d’investigació o assessorament a que es refereix l’article 6e. de la llei (activitats d’investigació de caràcter no permanent, o d’assessorament científic o tècnic en supòsits concrets, que no corresponguen a les funcions del personal adscrit a les respectives Administracions Públiques), llevat per al personal docent universitari a temps complet.

 

CONSEQÜÈNCIES DE NO DEMANAR LA COMPATIBILITAT

Vist que la sol·licitud de reconeixement de la compatibilitat és una exigència de la llei, cal analitzar les conseqüències de no realitzar el tràmit administratiu.

No és procedent analitzar la gravetat de la conducta en funció de l’entitat de la feina en un segon treball en el sector privat. El que cal és analitzar si s’ha seguit el procediment legal o no.

Recordem que l’article 14 de la Llei 53/1984 estableix que “L’exercici d’activitats professionals, laborals, mercantils o industrials fora de les Administracions Públiques requerirà el previ reconeixement de compatibilitat”.

El fet que una feina al sector privat siga compatible amb un treball públic no eximeix de la realització del tràmit de petició de la compatibilitat, que podrà rebre del sector públic una resposta negativa (declaració de incompatibilitat) o positiva (reconeixement o autorització de la compatibilitat).

La mera falta de tramitació de la sol·licitud de compatibilitat és una contravenció de la llei. Així ho ha contemplat el Tribunal Suprem (TS en avant). Tot i que no és una matèria que arribe amb freqüència a l’alt tribunal, si hi ha sentències il·lustradores del que aquí es planteja.

Així, el TS s’ocupa de la qüestió de la necessària tramitació de la compatibilitat en la Sentència 4153/2011, de 28 de juny. Analitza l’alt tribunal si ha incorregut en responsabilitat una auxiliar de Correus que els caps de setmana treballava en un conegut parc d’atraccions. El TS considera que és mereixedor de sanció el fet de no tramitar la compatibilitat. En efecte, en el Fonament de Dret 4 de la sentència, diu: “Si bé la conducta de la recurrent (la treballadora) mereix la qualificació de molt greu” en tractar-se d’un “incompliment de les normes sobre incompatibilitats, en no haver sol·licitat la compatibilitat, el cert és que existint la possibilitat de que l’esmentada infracció es sancione amb separació de funcions, però també amb la suspensió d’un a tres anys, i fins i tot el trasllat, sembla més adequat al principi de proporcionalitat (…) dictar una sentència per la qual (…)es redueixi la sanció (…) a una suspensió de funcions de quatre anys”.

És a dir, el TS reconeix com a falta la no tramitació de la compatibilitat. L’únic benefici que aconsegueix la recurrent és que la seua sanció no siga la separació definitiva de les seues funcions, sinó una suspensió de funcions de quatre anys.

 

CONCLUSIÓ

Els casos de necessitat de compatibilitat que amb més freqüència es poden presentar en la CVMC i en la SAMCCV són:

  1. Personal de l’empresa que es dedica a la docència universitària.
  2. Periodistes i tècnics que col·laboren en mitjans de comunicació privats.
    • En el primer cas, si es tracta de professors associats a temps parcial, no hi ha incompatibilitat.
    • En el cas de periodistes i tècnics que tinguen una relació de treball amb una altra empresa de comunicació (siga per compte aliè o siga com a professional autònom), la compatibilitat pot ser aprovada o denegada en funció del grau de relació material que hi haja entre l’activitat privada i l’activitat a la CVMC. Recordem que l’article 11 de la llei 53/1984 estableix que no es poden exercir “activitats privades, incloses les de caràcter professional, siguen per compte propi o sota la dependència o al servei d’Entitats o particulars que se relacionen directament amb les que desenvolupe el Departament, Organisme o Entitat on estiguera destinat”.
    • En el cas de que la col·laboració periodística o tècnica siga esporàdica (i sense relació contractual), no hi ha incompatibilitat. El mateix cal dir de la participació en col·loquis, conferències o congressos. En aquests casos considerem que no cal fer cap comunicació prèvia, doncs la llei, al seu article 14, quan exigeix el requisit de comunicació prèvia es refereix a “ejercicio de actividades profesionales, laborales, mercantiles o industriales”. Cal considerar que una activitat privada no laboral o autònoma (no contractual i sense benefici econòmic) queda en l’àmbit de la vida personal (i fins i tot d’oci)(*). En cas de que eixa col·laboració, tot i que esporàdica, fora contractual, ens hauríem de remetre al paràgraf anterior.
    • I en cas de treballs en el sector privat no relacionats amb les funciones que es desenvolupen al sector públic, les limitacions a l’hora de reconèixer la compatibilitat són menors, tot i que s’haurà d’estar sempre a la valoració del cas concret, valoració que en tot cas no hauria de ser arbitrària, sinó fonamentada.
    • Però, reiterem, d’acord amb la normativa, la compatibilitat s’ha de demanar sempre que hi ha relació contractual, siga laboral o professional.
    • Davant qualsevol dubte, cap norma impedeix que abans de tramitar formalment una compatibilitat, es consulte a la direcció de la CVMC quina valoració podria fer en relació amb la realització del tràmit davant Funció Pública.Tot el que es diu llevat de millor criteri.
  • (*) Cal tenir en compte que l’Agència Tributària pot presumir que qualsevol activitat professional és retribuïda. Així es desprèn de l’article 6.5 de la Llei 35/2006, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Aquest article diu, literalment: “Es presumiran retribuïdes, excepte prova en contrari, les prestacions de béns, drets o serveis susceptibles de generar rendiments de treball o de capital”. En tot cas, aquesta és una precisió que afecta a la renda de les persones físiques, però no a la qüestió de la incompatibilitat.

Tot el que es diu llevat de millor criteri.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*

code